Summerhill

Index.

• Introducció.

• Grans trets de l’obra.

• Principis de l’escola de Summerhill.

-  Sistema d’autogovern: assemblees.

    - La coeducació.
    - El joc.
    - Activitats a Summerhill.
                     Teatre.

Dansa.

Música.

Esport.

- Els infants lliures i els infants sense llibertat.

- El sexe.

- La religió.

• Què es treballa a Summerhill?
      - L’amor i l’aprovació.
      - La por.
      - La mentida.
      - La responsabilitat.
      - L’obediència i la disciplina.

• Reflexió.

• Referències.

Introducció.
Summerhill: Viu i deixa viure.

Aquest apartat del blog fa referència al llibre “Summerhill”, escrit l’any 1986 per Alexander Sutherland Neill, educador i fundador de l’escola defensora de la llibertat i de la qual pren nom aquesta novel·la que aquí us presentem. Neill va estar clarament influenciat per diversos pedagogs i psicoanalistes de l’època; Homer Lane, Freud, Wilhem Reich o Rousseau van ser decisius per l’elaboració de la seva pròpia pedagogia. Després de treballar durant anys com a mestre en diferents escoles que es regien per una pedagogia tradicional, de la qual estava en contra, va decidir fundar l’escola de Summerhill l’any 1921 al poble de Leiston (Anglaterra). L’objectiu de Neill consistia en utilitzar la llibertat com a mètode educatiu per aconseguir la felicitat dels seus alumnes, preparant-los per a que aquests tinguessin un bon futur sense repressions ni influències que el poguessin perjudicar. Summerhill és una escola-internat a la qual assisteixen fills de famílies benestants, sobretot en un bon principi, que han estat problemàtics o han arribat a delinquir, motiu pel qual Neill pretén donar-los llibertat i alliberar-los per tal de que aquests guareixin la seva ment. L’escola de Summerhill consta d’un total de quaranta cinc alumnes, en els seus principis hi havien fins a setanta, i està organitzada en sis graus que inclouen nens de entre quatre i setze anys. Fomenta una comunitat de vida i aprenentatge que no està basada en els continguts sinó en les actituds. Com diu Neill, “l'escola de Summerhill va començar com una escola experimental, creada amb l'objectiu de donar total llibertat als infants, confiant amb la seva bondat innata i sota uns ideals clars i diferents: llibertat, felicitat i amor, dins d’un ambient comunitari on conviuen infants i adults” 1.

Fent referència al context històric de Neill, i com hem anomenat anteriorment, aquest autor va ser un dels màxims  representants de la pedagogia antiautoritaria que sorgeix al segle XX com a antítesis de la pedagogia tradicional, fet pel qual a Neill li agradava que la seva escola es considerés progressista. En aquesta època l’objectiu de l’educació era utòpic ja que el que es pretenia era que la societat fes un gir de 360º, és a dir, aquesta nova concepció pedagògica consta de tres principis fonamentals que es diferencien clarament del que hi havia abans de la seva aparició; l’oposició i crítica a l’autoritarisme escolar, la defensa de la llibertat com a valor fonamental i la funció profilàctica de l’educació. Tanmateix, cal dir que aquesta pedagogia, l’antiautoritaria, a més a més de Neill, consta de dos representants principals més: Carl Rogers i La passade.

Summerhill, Alexander Sutherland Neill.

La pedagogia antiautoritària es veu molt reflexada a Summerhill ja que Neill parteix de que l’infant és bo per naturalesa i és això el que el condueix a la felicitat. A Summerhill l’objectiu  primordial és la recerca de la felicitat, i el camí per aconseguir-ho és l’amor. Així doncs, l’escola vol proporcionar un entorn on els infants puguin desenvolupar-se globalment, tant en les seves aptituds i valors, com en les seves capacitats intel·lectuals, de manera que puguin conèixer-se a si mateixos i sàpiguen el que volen arribar a ser, és a dir, que els infants han de ser i sentir sense que l’adult interfereixi ni pressioni en el desenvolupament normal dels infants. Neill afirma que per portar a terme l’autoaprenentatge a l’escola, “qui ets, importa més que el que saps”2

Com a conclusió podríem dir que l’objectiu principal de l’escola és tractar de treballar bàsicament amb els interessos dels infants, dins d’un entorn de felicitat, confiança, seguretat, sinceritat, simpatia, equilibri i sociabilitat, sense judicis i sense reprovacions. Per tant, a l’escola de Summerhill les bones accions superen qualsevol paraula.

Grans trets de l’obra.

El 1921 neix l'escola de Summerhill, situada en un poblet de Leistons, Suffolk (Anglaterra), a 160 quilòmetres de Londres.

Dirigida per A.S. Neill i la seva dona, aquesta moderna escola busca la felicitat del nen, la seva llibertat, en el marc d’uns principis bàsics que regeixen la ideologia del centre, regits pel propi fundador i autor de l'obra:

1. La bondat del nen, considerant aquest com un ésser racional amb interessos propis  en la vida que és capaç de defensar, ja que no és un ésser inútil i covard.
2. La recerca de l'alegria i la felicitat al final de l'educació.
3. Igualtat entre el desenvolupament intel·lectual i sentimental en l'educació. Considera que en l'actualitat se li dóna més importància a el intel·lecte que els sentiments i que     arribem a ser incapaços d'experimentar les coses sentimentalment.
4. Pensa que el nen no és altruista i per tant no mostrarà el seu amor veritable cap als     altres fins que sigui un adult, fins a la seva maduresa.
5. Llibertat però no llibertinatge. Segons Neill, el principi bàsic que esmenta diverses vegades al llarg de l'obra. Destaca el respecte recíproc entre els individus sense     diferència d'edat o sexe, entre d’altres.
6. La sinceritat dels mestres. Essencial per l'autor.
7. Aprenentatge del nen a ser un ésser independent i valdre's per si mateix en la vida.
8. Rebuig del càstig, ja que creu que aquest produeix temor i hostilitat que impedeix un sa desenvolupament psíquic.
9. No fer sentir-se culpable el nen dels seus actes, ja que suposen un obstacle per la seva futura independència.
10. Llibertat de religió. A Summerhill no s'imparteix cap tipus d'ensenyament religiós.

Principis de l’escola de Summerhill.

Podem destacar tres principis que fan funcionar la vida a Summerhill;

• El primer és la llibertat de l’individu i de grup, entesa com a condició, com a mètode educatiu i com a finalitat. A més a més, destaca tant la llibertat individual com la llibertat grupal, ja que el límit de la llibertat és quan es comença a interferir en la llibertat de l’altre. Aquesta llibertat, doncs, s’obté mitjançant la discussió, l’organització i el respecte als altres. Neill persegueix que el nen/a gaudeixi la seva llibertat i s’autodisciplini, ja que pensa que la llibertat és necessària per als nens i nenes perquè és la única forma de créixer de manera natural i feliços. “Em sembla que és un error, imposar alguna cosa per autoritat. L’infant no hauria de fer res fins que no s’hagués fet l’opinió, la seva pròpia opinió, sobre allò que ha de fer.“3

L’infant pot decidir el què vol sempre i quan, com hem esmentat anteriorment, no interfereixi en la llibertat dels demés, amb la finalitat de promulgar el benestar emocional dels infants per sobre dels seus resultats acadèmics. Els alumnes no tenen cap obligació d’assistir a les classes, poden passar-se setmanes sense anar-hi i fer el que vulguin: jugar, fer tallers, anar amb bicicleta... encara que, per experiència s’ha demostrat que amb el temps i sense obligar a cap infant, els nens acaben anant a classe pel seu propi interès. No obstant això, a Summerhill es recalca que l’èxit no es troba en els resultats acadèmics, sinó que es dóna més importància als sentiments que a la pròpia ment, proporcionant un entorn en el que els nens puguin definir el que són i el que volen ser. Gràcies a aquest entorn i a la llibertat que se’ls dóna, els infants aconsegueixen, finalment, les seves pròpies metes i desitjos.

Encara que a l’escola tenen total llibertat per fer i desfer el que vulguin, tenen unes normes o pautes a seguir que es decideixen a les assemblees, mecanisme que té l’escola per prendre decisions de la vida social i de grup. No hi pot haver llibertat si els infants no se senten completament lliures per governar la seva pròpia vida social. Podem dir que a Summerhill es vol promoure una educació des de i per la llibertat. Neill fa una clara distinció entre llibertat i llibertinatge argumentant que hi ha moltes famílies que confonen el que és donar llibertat a l’infant i deixar que ho facin tot. Està clar que s’hauria de donar llibertat a l’infant sense arribar a produir-se el llibertinatge. Summerhill es destaca per defensar que els alumnes puguin aprendre de manera lliure deixant fora els instruments de repressió com hi ha en d’altres escoles.

• El segon és la recerca de la felicitat que vol aconseguir Neill, ja que l’entén com l’objectiu principal de l’escola: que l’infant sigui feliç. El mitjà per aconseguir-ho és l’amor, ja que Neill creu que quan es tracta als infants amb amor ells responen de la mateixa manera però si se’ls ensenya a base d’odi acaben convertint-se en éssers que odien. Si durant la infantesa s’ha rebut odi, els pares ho acabaran projectant també sobre els seus fills i així es formarà un cercle del qual no es podrà sortir mai. L’odi és un sentiment negatiu que només aporta a les persones coses dolentes. Per això és important donar amor als infants, el fet d’estimar i sentir-se estimat fa que les persones es sentin segures, protegides i fa que tinguin confiança en sí mateixes. Una sola paraula, una mirada, una carícia o una abraçada pot aconseguir transformar l’odi en amor. Els  mèrits de Summerhill són deguts a que els infants són saludables i lliures, i això fa que les seves vides no es vegin truncades per l’odi i per la por, per poder viure amb alegria i viure segurs d’ells mateixos.

• El tercer principi és la democràcia, ja que com hem anomenat anteriorment, l’escola està regida per mecanismes de decisió col·lectiva: les assemblees, on tots participen per escollir les normes. Aquestes les explicarem amb més detall més endavant.

Cóm funciona Summerhill?

Basant-nos en els tres principals principis ja esmentats, a continuació intentarem fer una breu explicació del funcionament de l’escola destacant els aspectes que hem considerat més rellevants.

• Sistema d’autogovern: assemblees.

Summerhill és una escola que es basa en un autogovern democràtic. Tot allò que està relacionat amb la vida social o de grup, incloent el càstig dels delictes socials, es decideix per votació a les assemblees generals de l’escola els dissabtes al vespre i sempre que els alumnes ho considerin necessari. Aquestes assemblees es desenvolupen des de començament de curs, on s’escolleix un president, és el aquest qui nomena a un altre per a la pròxima i així fins acabar el curs. Tots aquells que tenen una queixa, una acusació o un suggeriment per formular, la presenten a l’assemblea. Tots els individus que assisteixen a aquestes assembles, personal docent i tots els infants majors de set anys, tenen el mateix vot i dret. Aquí és on es veu la lluita que hi ha entre els dos punts de vista de l’adult i els infants i d’aquesta manera els alumnes no tenen por dels professors i no es senten inferiors a ells, això crearà confiança entre ells. El sistema d’autogovern de Summerhill funciona sense burocràcia. Cada assemblea té lloc sota la presidència d’un individu diferent, anomenat pel president anterior, i el treball de secretari/a és totalment voluntari. L’èxit de les assemblees a Sumerhill depèn, en bona part, de l’habilitat o l’energia del president ja que és qui posa ordre davant de tantes persones, el president té facultats de posar multes a tothom qui no es porta com cal, si el president és dèbil, augmentarà el número de multes.

Tot i així, hi ha aspectes de la vida de Summerhill que no són decidits a les assemblees com és el servei de menjador i els menús diaris, la rebuda o acomiadament de professors/es o la distribució dels dormitoris.

L'autogovern amplia el sentit de la justícia actuant com si fos un jutjat, defensant-se i contradient-se, fet que provoca que s'organitzin les idees dels infants i justifiquin les seves causes. Aquests es tornen lleials a la seva pròpia democràcia i prenen un sentit de la justícia com hem anomenat anteriorment, a més a més d’una capacitat administrativa. Les funcions del govern autònom de Summerhill no es limiten a la promulgació de llei, sinó també a la discussió dels trets característics de la vida social de la comunitat.

També és important, com ja hem anomenat anteriorment, el tractament que es fa dels càstigs a Summerhill. Tractant-se d’una escola basada en la llibertat, resulta curiós observar com es porta a terme aquesta qüestió. Neill pensa que l’única cosa que aporten els càstigs és despertar l’odi dels alumnes cap a les persones que els imparteixen, convertint així als alumnes en éssers mal educats, ressentits, destructors i delinqüents. El fet que l’escola es basi en aconseguir la felicitat, on uns dels valors essencials és l’amor, els càstigs estrictes no existeixen. Els càstigs no s’imposen per justícia sinó que tenen una idea moral. A més a més, a Summerhill tots els nens/es tenen molt clares les normes de l’escola ja que han estat establertes en les assemblees entre els professors i els alumnes, espai on tots tenen el mateix grau de decisió i vot per això, en molt pocs casos, aquestes normes no són respectades. En el cas que algun alumne no les hagi respectat es decideix, a les assemblees generals dels dissabtes, l’atribució d’alguna feina amb la qual aprengui alguna cosa útil per al seu desenvolupament.

Tanmateix, Neill considera que els premis són un aspecte negatiu ja que aquests fan que es desvalori la tasca realitzada i que els infants es vegin pressionats per mostrar interès per una cosa determinada i que no està relacionada amb la tasca, per tant, els premis haurien de ser subjectius i estar relacionats amb la pròpia satisfacció de la feina, en altres paraules, estaríem parlant de la motivació intrínseca. Els adults no haurien de subornar als infants sinó que aquests haurien de sentir que volen fer la tasca independentment del premi posterior. D’altra banda, tampoc haurien de castigar ja que els nens relacionen el fet de castigar amb el sentiment d’odi, sinònim de la por i contrari a l’amor, un dels objectius principals de l’escola.  

Per tots aquests aspectes esmentats, es pot comprovar com a Summerhill és fonamental la democràcia, on cada persona té el mateix dret a parlar i ser escoltada, on alumnes i mestres aprenen junts i sobretot on ningú està per sobre de ningú i s’ha demostrat que un autogovern funciona i que una escola sense aquest no es pot considerar progressista. No podem parlar de llibertat si els infants no poden governar la seva pròpia vida social.

• La coeducació.

Un altre aspecte que pren importància a Summerhill, especialment per ser una cosa inhòspita en aquell moment, és la coeducació de sexes que hi ha a l’escola. En altres escoles del moment això era impensable a causa de la por als assumptes amorosos que els alumnes poguessin tenir. En el cas de l’escola de Neill, no es fomenten, però tampoc es prohibeixen ja que segons l’autor la coeducació no necessàriament incita al llibertinatge sexual. A diferència d’altres escoles, a Summerhill no hi ha preocupació pel sexe, ja que es considera que els infants educats amb llibertat, i que per tant no han estat sexualment reprimits, veuen el sexe com una cosa natural. Els dormitoris de nens i nenes però, estan separats i s’organitzen en grups reduïts.

Neill considera que les escoles que separen als alumnes l’únic que fan és reprimir el sexe i d’aquesta manera aconsegueixen éssers que tenen greus problemes envers aquesta temàtica.

• El joc.

“La infantesa és l’edat del joc”4, quan un infant ha perdut la capacitat de jugar, està psíquicament mort i qualsevol infant que intenti tenir relacions es trobarà en perill. A diferència de moltes altres pedagogies i autors, a la pedagogia antiautoritària i especialment a l’escola de Summerhill, el joc pren una gran importància ja que es considera una part fonamental per al bon desenvolupament dels infants. En aquest cas l’autor es basa més en el joc en terme de fantasia o alliberador d’energia, on els infants a partir de la seva imaginació es creen un món en el qual no existeix la necessitat de competir sinó que a través d’aquest es fomenta el treball en equip, basant-se en els diferents elements que es poden trobar en els jocs organitzats o basats en les activitats esportives.

A l’escola els nens petits juguen tot el dia, sempre que volen i tenen la necessitat. Aquests ho fan des d’una perspectiva de fantasia, en molts casos fins arribar al punt de confondre realitat i fantasia. El que els adults han d’evitar és coaccionar, interrompre aquesta fantasia, fent-li veure a l’infant que les joguines que ells creuen que són de veritat, no ho són. Tan als infants com a la seva pròpia imaginació, se’ls ha de deixar lliures perquè aquests puguin desenvolupar-se de forma natural. Al llibre es considera que la causa per la qual els adults no volen que els infants juguin tant, i que els fa privar del joc, del plaer de jugar, és la por perquè aquests perdin massa temps amb el joc i no es plantegi el seu propi futur professional. Neill doncs, s’oposa realment a que un nen hagi de madurar abans d’hora per la por dels pares a que jugant estigui perdent el temps: “Si el meu fill es passa el dia jugant, com podrà aprendre alguna cosa? Com podrà aprovar els exàmens?”5. L’infant ha de ser un infant, l’etapa de la maduració, de les preocupacions i les obligacions es troba només a l’etapa adulta.

Pel que fa a les joguines, l’autor considera que l’infant ha d’experimentar i crear les seves pròpies joguines ja que aquelles que estan totalment fabricades amb materials costosos i grans utensilis fan que el nen perdi el interès per aquestes com a conseqüència de no poder imaginar o crear coses noves a partir d’aquestes. Per tant, podríem concloure dient que a l’escola de Summerhill consideren que les joguines són poc creatives i atempten contra la seva imaginació, l’infant prefereix altres materials per portar a terme els seus jocs.

• Activitats a Summerhill.

- EL TEATRE.

Un altre activitat que està molt relacionada amb la fantasia i amb la imaginació que caracteritza els jocs dels infants és el teatre. A l’escola de Summerhill es fa teatre cada diumenge, sobretot durant els mesos d’hivern. Les representacions estan basades en obres escrites pels propis alumnes, majoritàriament per les nenes, que escriuen més que els nens, fins i tot, les més grans, escriuen obres en vers.

La tradició de Summerhill en el teatre és que només es representin obres escrites a l’escola. En cas de no haver-hi cap obra escrita pels alumnes, es representarà una que estigui escrita per un mestre.

Encara que no ho sembli o que la gent no ho pensi o cregui, el teatre és una part important de l’educació, aquesta és una manera de treballar la facultat d’identificació amb els altres i mitjançant la representació els infants adquireixen confiança en sí mateixos.

Una idea innovadora de l’escola és l’actuació espontània, aquesta consisteix en que els alumnes vagin fent allò que en Neill va demanant així doncs, com una improvisació de les accions. Un altre mètode és l’improvisació verbal, aquesta consisteix en que en Neill es posa en un paper que estigui basat en fer preguntes als altres personatges, representats pels alumnes, tot fent estimular la seva imaginació, creativitat i espontaneïtat a l’hora de respondre-les.

- LA DANSA.

A Summerhill tots els programes contenen danses, la dansa ha de ser un plaer individual i creatiu, ja que d’aquesta manera es pot expressar la seva originalitat i trobar en ells mateixos l’emoció de representar la música a través del ball. Aquesta no ha de ser mecànica sinó que ha de representar una expressió externa del que hi ha dins de l’inconscient de l’infant.

La dansa és el goig de la invenció, quan no hi ha invenció, la dansa és mecànica i insípida, la dansa és una magnífica expressió externa del sexe.

- LA MÚSICA.

A Summerhill es considera que ha d’haver un entorn musical perquè els infants desenvolupin el seu sentit i la seva intel·ligència musical, i d’aquesta manera puguin escollir allò que més els hi agradi, deixant la lliure expressió de la música i els instruments, perquè desenvolupi el seu gust musical.

- L’ESPORT.

Els esports i el joc, al igual que les classes, són optatius i ningú pot obligar a res, encara que la majoria dels infants juguen, tot i així, pel fet de que un nen/a no juguin no se l’ha de considerar ni desgraciat ni inferior als demès.

L’esport demana l’ús exacte dels objectius i, per tant, una coordinació exacte dels moviments i una disciplina d’atenció, impulsen cap a l’esforç i desenvolupa el “sentiment social”, els nens troben a través de l’esport, relaxació física i mental. Els jocs que es realitzen a Summerhill no busquen la competitivitat ni el premi, ja que per a Neill qualsevol cosa s’ha de fer per ella mateixa i no per aconseguir una recompensa. D’aquesta manera, únicament amb llibertat per jugar o no, pot desenvolupar-se l’esperit esportiu de cadascú.

• Els infants lliures i els infants sense llibertat.

Els infants autònoms no tenen cap sensació d’estar lligats i reprimits ja que autonomia significa el dret de l’infant a viure lliurament. Tot i així, la llibertat no implica malcriar a l’infant, però a la pràctica, cal adoptar una actitud d’estira i arronsa per superar els interessos tant per part dels adults com dels infants.

La llibertat és necessària per a l’infant, és l’única manera de créixer de manera natural, que de fet és la millor manera.

A Summerhill allò que sorprèn és la sinceritat entre els alumnes, els educadors el que fan és deixar-los fer per poder veure com és cada un d’ells realment fent allò que vulguin, d’aquesta manera es contribuirà al coneixement de l’infant i sobretot a la seva felicitat.

Per tant, donar llibertat és permetre a l’infant viure la pròpia vida i derrotar la ignorància, en canvi, quan parlen dels infants que no tenen llibertat Neill diu que aquests tenen manca de llibertat des del moment del naixement fins i tot abans de néixer.

• El sexe.

Com hem exposat a paràgrafs anteriors, Neill es va veure influenciat per molts autors, entre d’altres Freud, qui va tenir una gran repercussió en la visió que Neill tenia sobre les actituds sexuals i la infantesa.

Neill exposa; “no és necessari una educació sexual per als infants, ja que de la mateixa manera, l’infant no rep lliçons sobre l’aparell digestiu o les funcions excretòries. El terme d’educació sexual neix del fet que l’activitat sexual és quelcom misteriós a causa de la seva inhibició” 6.

A Summerhill es pensa que s’ha de deixar de veure el sexe com una cosa bruta i vergonyosa, s’ha d’explicar sempre la veritat i de forma clara, ja que aquesta ocultació de la veritat pot crear a l’infant una posterior repressió sexual.

Els nens/es han de tenir total llibertat per explorar els seus genitals i masturbar-se, ja que és completament normal i d’aquesta manera té més probabilitats de desenvolupar-se amb una actitud feliç i sincera envers el sexe. Si els infants accepten el sexe com a un desenvolupament normal de la seva vida, no veuran res dolent o negatiu en la seva pràctica. Neill considera que el joc sexual entre petits s’ha de considerar un acte natural i sa, tot i així, també se’ls ensenya a tenir responsabilitat sexual.

Els arguments en contra de la vida amorosa dels joves estan basats en emocions reprimides i en l'odi a la vida, tal i com observàvem a l’escola tradicional. Neill considera que l'educació ha de deixar als nens i als joves utilitzar tot el seu instint sexual com a camí a una vida sexual sana i equilibrada. Per altra banda, el que s'educa són els complexos de culpabilitat, aconseguint un adult reprimit, que a la mateixa vegada, es converteix ell mateix en repressor.

Entre d’altres coses, Neill considera el sexe com allò més important a la vida, una forma suprema de l’èxtasi, donar i rebre amor. És per aquest motiu que l’autor considera que no s’ha de prohibir les actituds sexuals en els infants, això provocaria odi, sentiment contrari a l’amor i com a resultat d’aquest, actituds desfavorables en els infants. Per tant, hem de considerar el sexe com un aspecte normal, com poden ser l’alimentació o la son, tractant-lo amb normalitat i fent que els infants prenguin una actitud clara davant la vida, sense que s’hagin d’escandalitzar, en definitiva, creant nens i nenes lliures que desenvolupin una mentalitat sana. De la mateixa manera, els infants han de tenir un espai d’intimitat en el qual puguin dur a terme tot allò que ells considerin, sempre i quant es respecti la llibertat dels altres membres de la comunitat, sense que l’adult hagi de ser conscient del que passi en allà.

El morbós interès sexual es deu a les repressions portades per part dels adults. La reprovació de el interès sexual de l’infant per part d’aquests és una farsa, ja que la condemna és una projecció, una forma de traspassar la seva culpabilitat als infants. La repressió ajuda a conservar l’autoritat de l’adult, però a base de pagar el preu d’una plètora neurosis. Neill diu que la neurosi comença amb la primera prohibició genital. El tabú sexual és el més radical de la repressió sexual.

• La religió.

L’autor ens diu que no és honest imposar la religió a un infant indefens. Neill considera que si tothom ensenya als infants que hi ha unes determinades coses que són pecat, l’amor a la vida pot esdevenir odi. Quan els infants són lliures mai no pensen que un altre nen és pecador.

Partint del principi de llibertat, Neill creu que els infants necessiten viure la seva vida tal i com ells decideixin, no reproduint la vida dels altres, tal com expressa “ tothom aprèn  a viure no pas a base de sentir la vida dels altres sinó tot vivint la seva pròpia vida; perquè les paraules són infinitament menys importants que els actes” 7. En aquest sentit, la religió no permet tenir aquesta llibertat de viure la vida com un vol ja que, Déu, entès com la màxima autoritat, imposa limitacions al desenvolupament i a la felicitat dels homes. Aquestes restriccions poden convertir a l’infant en un ésser que odia, en un covard carregat de pors davant la vida i que pensa que gran part de les coses que sent o fa són pecat. Per l’autor, els nens i nenes són bons i és a causa d’una mala educació el que els torna dolents, una educació moralista basada en amenaces de penes eternes a el infern que creen angoixes neuròtiques per tota la vida, una educació on tot allò que és plaent és sinònim de dolent. Per tot això, a Summerhill no s’ensenya religió, perquè és necessari que l’infant tingui total llibertat per decidir en què vol creure en comptes d’imposar una forma de vida repressora i que genera odi a un nen/a indefens “Cal que sigui absolutament lliure perquè pugui resoldre el problema quan arribi l’edat d’escollir”8. En definitiva, els infants lliures no necessiten de cap religió perquè la seva vida ja és espiritualment creadora.

Què es treballa a Summerhill?

• L’amor i l’aprovació.

L’amor és imprescindible a l’escola de Summerhill. Per a que un infant sigui bo, feliç i es trobi en un estat de benestar, fins i tot físic, ha de tenir l’amor i l’aprovació per part dels seus companys i persones adultes que l’acompanyen en el seu procés de desenvolupament.  Amb amor els infants són naturalment bons i, a la vegada, un infant que sigui “dolent”, un infant problema, com s’anomena en el llibre, gràcies a l’amor i l’aprovació pot esdevenir bo i sincer ja que l’infant es troba bé amb sí mateix i no es troba sol.

• La Por.

La por és el major enemic de la llibertat i pot ser una cosa terrible a la vida d’un infant, per la qual cosa cal que sigui completament eliminada: por als adults, por als càstigs, por a la reprovació, entre d’altres. En una atmosfera de por només pot germinar-se l’odi.  

Cal distingir entre l’angoixa i la por. “La por a un tigre és natural i saludable, com ho és de viatjar en un cotxe conduït per un mal xofer. Si no tinguéssim por, tots seriem atropellats pels camions o els autobusos. En canvi, la por a una aranya, a un ratolí o a un fantasma és antinatural i insana. Aquesta mena de por correspon simplement a una angoixa. És una fòbia. Una fòbia és una angoixa irracional i exagerada causada per alguna cosa” 9.

• La mentida.

Neill diu que la mentida té dues raons; o bé que el nen sent por per algun adult o bé, imita el que fa algun adult. Per evitar aquestes situacions a Summerhill es treballa la sinceritat cap als nens des d’un bon principi. Gràcies a la llibertat que s’experimenta a l’escola, el nen no té necessitat de dir mentides, ja que no sent por als càstigs ni a cap acció de l’adult. Les úniques mentides que apareixen són fantasioses a l’hora d’explicar històries que mai han existit.

• La responsabilitat.

Respecte aquest tema, Neill pensa que el nen no està preparat per assumir diverses responsabilitats ni per prendre segons quin tipus de decisions, segons ell, la base de tot és el sentit comú. És a dir, el nen no portarà a terme tasques que no pugui assumir de forma autònoma, cada nen ha de tenir una responsabilitat d’acord a la seva edat i al seu desenvolupament, de fet, a aquests se’ls hi hauria de confiar tota mena de responsabilitats a les quals estiguessin capacitats per portar-les a terme. L’adult no ha d’ajudar a l’infant si no és que aquest demani ajut, el goig més gran de l’infantesa és el de vèncer les pròpies dificultats.

L’infant ha de ser capaç d’assumir i prendre les seves pròpies decisions, amb les seves conseqüències, i si un és capaç de gestionar-ho, conseqüentment estem creant persones coherents, autònomes i creatives, per buscar solucions als problemes i dificultats que li puguin sorgir.

• L’obediència i la disciplina.

Respecte aquests temes, Neill els treballa tenint en compte que l’obediència ha de sortir de dins de cadascú i no ha de ser imposada des de fora, ja que si s’imposa l’únic que s’aconsegueix és que aparegui l’odi i la disciplina. A Summerhill, la disciplina és imposada per ells mateixos, gràcies a aquest aspecte desapareix l‘odi, a més a més, Neill diu que educar a nens amb una disciplina estricta l’únic que s’aconsegueix és crear nens antisocials amb tot el món. Per tant, els individus han de ser lliures sempre i quant no atemptin la llibertat dels altres.

L’adult només farà obeir als alumnes sempre i quant es tracti d’una qüestió de seguretat, és a dir, de vida o mort.

Reflexió.

Per concloure aquest treball podem dir que la pedagogia que es treballa a l’escola de Summerhill, i els mètodes utilitzats, no son el que estem acostumats a veure ni el que posen en pràctica les actuals escoles. Podem observar que aquesta metodologia s’origina amb l’esperança de crear una nova societat basada en la llibertat i la felicitat de l’individu, que deixa camí lliure perquè els infants es revelin contra la societat actual.

Gràcies a aquesta lectura hem pogut conèixer en profunditat la pedagogia antiautoritària i valorar si és la més adient per treballar amb els nostres futurs alumnes.  A més a més, desprès d’haver dut a terme la lectura sencera hem tingut l’oportunitat de pensar sobre quina pedagogia creiem que és la que més s’adequa amb nosaltres i per tant, la que utilitzarem com a futures mestres. Com a conseqüència de l’elaboració d’aquest treball, hem pogut adquirir una estructura més organitzada dels aspectes més importants del funcionament de Summerhill, una escola on la llibertat, la diversió, la música, la dansa, la consideració cap els altres i la fe en la humanitat no deixen lloc a formes d’obediència, guany, poder, i en definitiva, autoritat.

En resum, Summerhill ha estat un llibre que el recomanem a tot aquelles persones que es vulguin dedicar a l’educació ja que t’ajuda a ser conscient de les necessitats dels infants, de la importància de l’educació i a més, et fa reflexionar sobre la realitat de la societat i del tipus d’educació que hem viscut nosaltres mateixos des de ben petits. Creiem oportú suggerir aquest llibre a tots aquells que encara no han tingut la oportunitat per llegir-lo, obriu les ments i la imaginació per gaudir d’aquest relat tant com pugueu, i si es vol ser mestra/e encara més. Finalment, creiem que la frase que resumeix el llibre i, que hem utilitzat des d’un començament és, viu i deixa viure!

Aportacions:

• Vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=C_stNaj-iYI

Referències
1  NEILL, A.S  (2009) Summerhill, Eumo editorial, Vic. (Pàgina 6)
2  NEILL, Alexander (1963) Summerhill, Fondo de cultura econòmica, Mèxic (Pàgina 46)
3  NEILL,  A.S (2009) Summerhill, Eumo editorial, Vic. (Pàgina 108)
4  NEILL,  A.S (2009) Summerhill, Eumo editorial, Vic. (Pàgina 62)
5  NEILL, A.S.  (2009), Summerhill, Eumo editorial, Vic.  (Pàgina 63)
6  NEILL, A.S. (1960), Summerhill, Eumo editorial, Barcelona.  (Pàgina 198)
7  NEILL,  A.S (2009) Summerhill, , Eumo editorial, Vic. (Pàgina 215)
8  NEILL, A.S.  (2009), Summerhill, Eumo editorial, Vic.  (Pàgina 219)
9  NEILL, A.S. (1960), Summerhill, Eumo editorial, Barcelona. ( Pàgina 119, 120)

Respostes als comentaris: