Por la escuela del pueblo

Per l’escola del poble

1. Introducció Per l’escola del poble

2. Célestin Freinet.

- Biografia.

- Obres més rellevants de Freinet.

- La pedagogia Freinet.

- Influències de Freinet.

3. Per l’escola del poble

- Les etapes educatives més importants, segons Freinet

- Metodologia posada en pràctica a l’escola del poble.

4. Tècniques que Freinet utilitza al llibre Per l’escola del poble.

- El perquè de les tècniques Freinet.

- Tècniques de treball.

1. Introducció Per l’escola del poble

En aquest blog podem trobar les idees i punts més importants del llibre “Per l’escola del poble”, relacionats amb la pedagogia que Célestin Freinet (autor d’aquest llibre) portava a terme en l’àmbit educatiu.

En primer lloc, apareix una breu explicació de qui era Célestin Freinet i quina va ser la seva trajectòria professional, així com les característiques més  importants de la pedagogia que va impulsar. Tot seguit, especifiquem un apartat on parlem més a fons del llibre “Per l’escola del poble”, i on explicarem la guia pràctica per a l’organització material, tècnica i pedagògica de l’escola popular que seguia l’autor. També, farem esment de les diferents etapes educatives, així com, una breu explicació de cadascuna d’elles.

2. Célestin Freinet

• Biografia de Célestin Freinet
  

Célestin Freinet era un pedagog francès nascut el 5 d’octubre del 1896 a un petit poble montanyenc anomenat Gars, situat als Alps Marítims i va morir a Vence el 8 d’Octubre de 1966. La seva joventut la va passar col·laborant en les feines del camp, amb els seus pares.

Aquesta experiència al camp, el va ajudar a posicionar-se, crear i dur a terme, poc a poc, la seva pròpia pedagogia, la qual defensava en els centres escolars. Gràcies a aquest ambient i al contacte constant amb la natura van permetre la creació d’obres com Per l’escola del poble.

Al 1913 es va incorporar a l’Escola Normal de mestres de Niça, (França) i és al 1914 (quan va començar la Primera Guerra Mundial), que Freinet va fer-se oficial d’infanteria de l’exèrcit francès; on degut a això, l’any 1916, va ser ferit en un pulmó. Durant quatre anys va estar convalescent en un hospital, i mai es va recuperar totalment de la seva ferida. És per aquest motiu, que al llarg de la seva vida, Freinet va patir problemes i dificultats respiratòries.

Al 1920, Freinet va exercir com a mestre en “le Bar-sur-Loup”, on es preparava pels seus estudis, llegint i tenint en compte les obres de Marx i Lennin, la dels pedagogs de l’escola moderna i els seus antecessors. Gràcies sobretot a l’obra d’Adolphe Férrière amb “L’escola Activa”, Freinet es va decantar per’ensenyament.

Al 1922, va visitar Hamburg, i és durant aquell any que és anomenat professor a l’Escola Primària Superior de Brignoles. Tot i això, amb el temps, el treball que està realitzant no el convenç i decideix tornar a ser mestre a “le Bar-sur-Loup”. A partir d’aquí, té la intenció de posar en pràctica una pedagogia diferent amb els seus alumnes. Al cap d’un any, Freinet, assisteix al Segon Congrés de la Lliga Internacional per a la nova Educació (Montreux); i és a partir d’aquí, que arriba a la conclusió de que la creació d’una pedagogia diferent, requereix de molts recursos i mitjans. A partir d’aquest  moment, Freinet es dedica per complet a la renovació social que vol portar a terme a partir de l’escola. El seu concepte de renovació social, era solidaria amb la societat popular; ja que ell, buscava que l’educació tinguès relació tant amb l’àmbit familiar, com el social i el polític.

A partir del 1935, Freinet va fundar les cooperatives camperoles, entre elles la Cooperativa d’Ensenyament Laic (CEL).

Al 20 de març de 1940 és detingut per els alemanys i la CEL és dissolta, fins al 1945 (quan finalitza la segona Guerra Mundial) que torna a organitzar-la, i publica novament la revista “L’educateur”. Va morir a Vence el 6 d’octubre de 1966, i va ser enterrat a Gars, el seu poble de naixement.

• Obres més rellevants de Freinet

Algunes de les obres més importants de Célestin Freinet són: ”La impremta a l’escola”, “L’educació pel treball”, “La psicologia sensitiva i l’educació”,“Parábola para una pedagogia popular”, “Naixement d’una pedagogia popular”, “Tècniques Freinet de l’escola Moderna”.

Entre aquestes obres trobem el llibre Per l’Escola del Poble. Aquesta obra és tal i com diu el seu títol, una guia per a l’organització material, tècnica i pedagògica de l’escola popular. Ens explica pas a pas quins són els mètodes que utilitza Freinet, perquè els infants tinguin un bon aprenentatge a través d’una Escola Nova i innovadora. En el tercer punt en centrarem més detalladament, en explicar les seves idees principals i propostes metodològiques relacionades amb la seva pedagogia.

• La pedagogia Freinet

La pedagogia de Célestin Freinet, és una de les més atractives de la pedagogia actual. Aquest atractiu, possiblement esdevé de l’excel·lent activitat que desenvolupà  al llarg de la seva vida professional; amb l’objectiu de millorar l’educació, atenent-se des d’un principi, a les exigències i a la realitat de les escoles públiques del moment. Se’l reconeix com a l’innovador de la pedagogia moderna, ja que aquesta estava basada en l’experimentació, la participació dels infants i l’educació per al treball. Freinet busca la manera de despertar l’interès per les feines de l’escola, a través de diferents  tècniques de treball.

Freinet basa la seva pedagogia, en la pedagogia activa, la qual té com a principal objectiu i la finalitat a la qual va dirigida, al correcte procés de desenvolupament de l’infant. Podríem dir que aquest tipus de pedagogies són paidocentristes, ja que el principal centre de l’educació és l’infant; permetent d’aquesta manera que aquest pugui desenvolupar-se íntegrament. Per tant, cal dir que C. Freinet coincideix en aquest aspecte amb la pedagogia activa, ja que tant una com l’altra pretenen potenciar la personalitat de l’infant captant la seva atenció. Aquest autor, pretén reflectir aquest principi en la següent frase esmentada al llibre: “L’infant desenvoluparà al màxim la seva personalitat en el si d’una comunitat racional, a la qual serveix i que el serveix”.

D’altra banda, Freinet està en contraposició amb la pedagogia tradicional per diferents motius. Un d’ells, tal i com hem esmentat anteriorment, és que no es considerava a l’infant com a un membre més del col·lectiu que formava l’aula, sinó que el nen anava a classe sumís a tot allò que el mestre deia, i sense el dret a expressar-se i opinar respecte el temari. L’altre factor on Freinet té divergències amb la pedagogia tradicional, és que aquest pretén que els alumnes aprenguin de manera mecànica tot allò que el professor/a recita, i no ho puguin aplicar a aspectes de la vida quotidiana. Tal i com diu ell “Es tracta de fer caps ben fets i mans expertes, més que omplir els pots ben plens”.

Com a conseqüència de la seva malaltia al pulmó (ferida de guerra), Freinet no podia ni volia estar tot el dia tancat a l’aula respirant el mateix aire constantment, així que va crear una alternativa educativa: les denominades classe-passeig. Aquestes, consistien en sortir a la natura a fer les classes a l’aire lliure . Gràcies a  la realització d’aquestes, és va provocar l’ocasió d’observar als infants en un medi que els era molt més proper i ric, com és el cas del medi natural. D’ençà d’aquell moment, es va adonar que les observacions i experiències dels infants, eren aprenentatges molt més significatius i productiu,s que no pas emprant el mètode que es duia a terme fins a aleshores, és a dir, la realització de tasques imposades  pel mestre, sense oferir l’oportunitat de fer partícep a l’infant del seu propi aprenentatge. Aquesta era l’Escola tradicional, la qual Freinet volia erradicar de la societat que ell volia aconseguir, basada en la relació estreta entre la vida quotidiana de l’aprenent i l’escola, traslladant aquesta dins l’aula. De fora, a dins de l’aula.

• Influències de Freinet

Célestin Freinet va estar influenciat per dos factors, com són el seu poble i autors de l’escola Nova.

En la seva obra “Per l’escola del Poble”, es veu clarament l’influència que va tenir el seu poble en la seva pedagogia. Com hem mencionat anteriorment, ell va créixer al camp ajudant a fer feines als seus pares, per això la seva pedagogia veu la necessitat de que el camp i les feines quotidianes estiguin presents en l’educació dels infants. A més a més, ell vol dirigir l’educació a les classes populars de la societat, és a dir; al poble, als camperols, a aquells que tenen menys oportunitats de rebre una educació com cal; és a dir, d’on ell prové, de les classes més humils. Però al mateix temp, Freinet diu que són els que tenen més saviesa, ja que: “ és el poble treballador, proletari, d’extraordinaris valors quantitatius manifestos i ingents valors qualitatius latents, el patrimoni del qual és, per definició, la força del treball.”

Per altre banda, alguns autors de l’escola Nova, com Decroly i Montessori, també van influenciar molt a Freinet. Segons Maria Montessori: “els nens es van construint a si mateixos, mitjançant l’experimentació.” Això Freinet ho plasma a la seva pedagogia, ja que segons el, l’experimentació també és molt important. L’anomena l’experiència del tempteig. Per a ells dos és molt important que l’infant, investigui, explori, experimenti el que té al seu voltant. D’aquesta manera anirà adquirint nous coneixements i s’anirà formant com a persona.

Pel que fa a Ovide Decroly, va introduir els centres d’interès com a proposta pedagògica, amb la qual volia que es respectés a l’infant i la seva personalitat, amb l’objectiu clar de preparar als nens i nenes per viure en llibertat. Influenciat per els centres d’interès de Decroly, Freinet porta a terme els complexos d’interès,  on es tractaran els problemes, necessitats i interessos que l’infant pugui tenir; a partir dels plans de treball construïts per el mestre/a. D’aquesta manera, vol promoure que els infants exterioritzin els seus dubtes, per tal que puguin créixer i formar-se com a persones íntegres.

3. Per l’escola del poble

• Les etapes educatives segons Freinet

Freinet, distingeix quatre grans etapes educatives, les quals van dels zero fins als catorze anys; tot i que ell considera que l’etapa educativa no hauria de finalitzar a la pubertat. Aquestes quatre etapes educatives, són les que ell anomena com: període preescolar que va des del naixement fins als dos anys de vida aproximadament; les reserves d’infants i els jardins d’infants, des dels dos als quatre anys; l’escola maternal dirigida per als infants de quatre a set anys i per últim, l’escola primària, que avarca els nens entre les edats dels set als catorze anys aproximadament.

1. La primera etapa, tal i com hem esmentat, és l’Etapa Preescolar (dels 0 als 2 anys). Aquesta etapa avarca la franja d’edat compresa entre el naixement i els dos anys de vida, i correspon a l’etapa de prospecció per tempteig.

En aquesta etapa el que es pretén és que els pares es preocupin dels seus fills en tot moment, encara que, en algunes ocasions no estiguin amb ells. La responsabilitat d’aquests infants no ha de recaure sempre sobre els educadors i els pares, tot i que no se n’han de despreocupar d’ells.

S’han de tenir en compte una sèrie d’aspectes dins d’aquesta etapa per al bon tracte i desenvolupament de l’infant, com ara: la bona actuació dels pares en els primers anys de vida de l’infant, oferir-li en aquest tan bon punt neixi un ambient agradable tenint en compte la llum de l’habitació, l’aire, el silenci, aspectes nutricionals i higiènics. La salut dels pares ha de se adient, i s’ha de vetllar pel benestar de la dona embarassada.

2. La segona etapa, és les Reserves d’ Infants i els Jardins d’Infants (dels 2 als 4 anys) fase d’organització. En aquesta segona etapa, Freinet cita la importància que té el principi general de l’experiència del tempteig; ja que diu que sigui quina sigui l’etapa de la vida en la que treballem, s’ha de procurar dur-ho a terme seguint aquest principi. És important, que els infants per preparar-se a la vida estiguin rodejats d’un medi el més enriquidor i ajudador possible, per tal que puguin desenvolupar i potenciar aquestes experiències de tempteig, còmodament. En aquest cas, el material i la tècnica que s’utilitzen per aquest medi són de vital importància, i les característiques que han de tenir aquestes reserves/jardins d’infants són les següents:

1. Situació de les reserves d’infants: El més convenient és que aquests jardins d’infants estiguin a la vora de parcs, espais lliures, però intentant que quedin a prop dels centres urbans d’interès.

2. Dependències de la reserva: Els espais que conformen aquestes reserves d’infants estant basats sobretot, en el medi natural. Els nens tal i com Freinet diu, no estan preparats per a viure tancats, sinó que aquests han de mantenir una estreta relació amb la natura. A l’abast dels nens hi trobarem arbustos, estanys de sorra, petits horts per a que el treballin els infants, animals domèstics i salvatges. Tot això els infants ho tindran a la seva disposició per a fomentar les seves experiències.

3. Locals: La finalitat dels locals (espais que tenen especial importància els dies que fa mal temps, ja que aquests són coberts) és que els infants puguin desenvolupar les seves experiències de tempteig. Aquests locals tenen una estructura pròpia, és a dir, estan dividides per plantes. A la planta baixa hi podem trobar un estable per als animals domèstics, i d’altra banda tres sales diferents, on a cada una d’elles s’hi pot realitzar un tipus d’activitat diferent (petita sala amb diferents espècies de plantes, sales per fomentar l’experimentació amb caixes de sorra, material educatiu, nines, cotxes, i una sala de repòs dotada de catifes, llits, taules i cadires). El primer pis, estaria destinat a totes aquelles persones amb qualitats pedagògiques, que hi estan treballant com és el cas de tots aquells que se’n encarreguen del bestiar, els jardiners i els infermers.

3.  La tercera etapa és l’Escola Maternal ( 4-7 anys) fase de treball.

És l’etapa educativa intermèdia entre el medi familiar i el medi escolar habitual, on el nen comença la seva etapa de treball a partir de les dues formes paral·leles i complementàries joc-treball i el treball-joc, etapes essencials del sistema educatiu de l’època.  L’escola maternal, es centra més en la pràctica que en la teoria, per tant, les habilitats per desenvolupar la tasca educativa hauran d’estar ben preparades. És per aquest motiu, que l’escola maternal ha de comptar amb:

• Locals i dependències:

Consta d’una gran sala il·luminada, airejada i amb llum natural  que conté el material d’experiència i treball. Hi ha una sala adjunta o espai natural en la mateixa sala, que substitueix el jardí els dies de mal temps. A l’exterior, podem trobar el jardí amb prats, horts, sorra, aigua, conrreus per al treball i un annexe amb animals domèstics.

• ,Materials i  tècniques:

En relació al material i a les tècniques emprades per aquesta escola, cal dir, que es poden diferenciar dues tendències que són contraries als ideals de l’escola maternal. En primer lloc, la escolàstica, la qual, el més important són les tasques que ha de realitzar el nen i també, el temari que ha d’aprendre. I en segon lloc, la infantil, on el que es pretén, és que l’alumne es mantingui en una etapa que no li correspon per la seva edat, la qual, l’objectiu principal és el joc. Alguns dels materials, que siguin de gran interès per part dels infants, s’hauran de descartar perquè és recomanable que el nen en faci ús o bé, ja que requereixen  d’una força o domini que el nen encara no té.

• L’etapa de treball:

El nen, s’ha familiaritzat amb l’entorn que l’envolta i a partir d’aquí, comença l’etapa de treball, en la qual el medi i l’actuació de l’adult juguen un paper important perquè es porti a terme el treball. Si no és així, posarà en pràctica el joc-treball en comptes del treball-joc, que és el que li correspon. “L’infant treball, si les circumstàncies del medi i les lleis dels adults li ho permeten, si no li permeten es dedica al jo-treball”. Per tal que l’infant pugui realitzar les activitats corresponents al treball, s’ha de tenir en compte el medi natural, que és molt positiu per a l’infant  i s’organitzarà a partir del treball, el qual té una finalitat social. L’escola ha de disposar d’una sala relacionada amb la natura per els dies que faci mal temps, i per últim, a part de la natura, s’hauran de realitzar activitats mecàniques, intel·lectuals i artístiques. Segons Freinet “No ha d’haver cap Escola maternal sense medi natural”.

• Activitats intel·lectuals:

A partir del material i les activitats que el nen té el seu abast, el nen assoleix el domini d’unes eines que li permeten assolir el domini de la matèria. Altres eines a destacar, que són les que permeten a l’infant  relacionar-se amb el seu grup d’iguals, expressar les seves necessitats, fer-se una idea clara del que significa la seva relació amb els elements i per últim, el domini del llenguatge i dibuix, escriptura, impremta i la lectura. Cadascun d’aquests instruments, requereix d’una tècnica d’iniciació i d’ús.

- Llenguatge: Els infants quan arriben a l’escola maternal, es caracteritzen per tenir un llenguatge pobre. Volen ensenyar-lis un llenguatge global, de relació i expressió a partir, del procés natural.

- Dibuix: En primer lloc és la creació manual i després, l’expressió. El dibuix, estimular i enriquir el dibuix a partir de la utilització del limògraf o la multicopista. A partir d’aquest, es  poden reproduir els dibuixos més expressius. Tots els alumnes han de poder tenir l’oportunitat de reproduir un dibuix. “L’infant s’exercita de primer a dominar la mà i el llapis, i només quan domina la tècnica suficientment, el seu dibuix esdevé expressió”.

- L’escriptura: El nen utilitza el dibuix per expressar-se però, alhora, l’infant dibuixa els textos manuscrits per imitació i després, comença a tindre un cert interès per els mots i les lletres. La seva intuïció, li ve de l’expressió escrita que es basa en el valor fonètic dels signes i això, donarà lloc, a que l’infant escrigui i per expressar els seus pensaments.

- Multicòpia i impremta: Les noves tècniques donen lloc a la motivació. L’escriptura té sentit, quan realment l’hem de dur a la pràctica per expressar els nostres pensaments. Amb aquestes tècniques hem obtingut l’expressió lliure.

- Lectura: El nen constantment està fent comparacions amb els parlats i els que estan escrits. Amb el pas del temps, va identificant una gran quantitat de mots, no només a partir del grafisme sinó per la idea que se li atribueix al grafisme. Hi ha una  relació entre identificació dels mots i la seva comprensió, ja que formen part  del mateix procés. L’infant sap llegir sense posar en practica la lectura a partir del reconeixement del pensament que té.

• Activitats d’expressió artística:

A les activitats artístiques, se’ls hi dóna gran importància, el dibuix en especial, contribueix al desenvolupament de l’espontaneïtat i fa que sorgeixi una interacció del nen i l’ambient. La primera traçada, es un pas molt important en el seu desenvolupament, doncs és el principi de l’expressió que no solament condueix al dibuix i a la pintura, sinó també a la paraula escrita. Són tècniques d’expressió instintives i sintètiques. Segons Freinet i la pedagogia activa, el dibuix ha de ser totalment lliure, s’ha de deixar fer, podem donar exemples per a que vagin perfeccionant i enriquint; però no s’ha de donar cap consell, ni jutjar. El que s’ha de fer és acontentar-nos, mostrar interès i sobretot parlar i fer parlar al nen per incitar-lo a exterioritzar-se i a socialitzar-se, ja que, el dibuix produeix bellesa i provoca emoció. Per fer motivant i enriquir la pràctica del dibuix, Freinet utilitza la tècnica del limògraf i linòleum, que resulta ser per als infants un material fascinant.

• Fitxers:

És un element nou de l’escola maternal. Els infants porten a l’aula aquelles imatges o revistes que més els hi cridin l’atenció. “Tothom coneix l’afecció dels infants per les imatges i com els agrada retallar, enganxar, classificar. Nosaltres les volem satisfer aquest gust”. Un cop seleccionades les imatges, s’enganxaran en unes cartolines i quedaran guardades en el fitxer corresponent. Els fitxers estan classificats per temes.

• Plans de treball:

Quan l’infant ha de realitzar una tasca concreta i no li agrada, intentarà finalitzar-la de la manera més ràpida possible o bé, evitarà realitzar-la quan ningú l’estigui vigilant. En canvi, si hi ha una gran varietat de tasques a realitzar, l’educadora, en aquest cas, hauria de repartir les tasques entre els alumnes a partir dels criteris que ella estableix-hi, com per exemple: en funció dels gustos del infants o els gustos oposats d’aquests. Per tant, l’educadora haurà de tenir en compte, en primer lloc, un pla de treball general de tota la setmana, on han d’aparèixer les necessitats provinents del medi, reglaments i aconseguir un mínim de disciplina col·lectiva, també, un pla de treball individual per tota la setmana on sortirà reflectit les tasques que l’alumne està disposat a fer i ser-ne el responsable.

Un cop l’alumne ha realitzat la feina col·lectiva, se li assignarà una feina complementaria o bé, realitzarà una feina que no estava prevista sense dret a realitzar aquella que més li agradi. Tot i que, en aquest plans de treball hi han uns límits establerts, l’infant pot anar al seu ritme, valorar el seu progrés o també, adquirir la noció d’ ordre, l’autodomini, confiança, entre d’altres aspectes. Els plans de treball, són la nova disciplina de l’escola maternal.

• Lloc de les lliçons:

L’escola maternal suprimeix l’ensenyament didàctic. Considera que el material i les tècniques que s’utilitzen, són les que garanteixen el progrés escolar. Els nens als set  anys, ja sabran expressar-se i parlar, llegir i escriure i amb un vocabulari ric. El nen tindrà una seguretat amb els seus gestos, gràcies al medi  i les diferents tècniques. L’infant pot utilitzar uns altres mitjans d’expressió com es el dibuix, el cant per manifestar allò que encara no sàpiga expressar amb paraules, per escrit, etc.

“ Partim de la vida, d’experiències a ran de la vida, sense ignorar res de les teories ni dels principis susceptibles d’influir i d’ajudar el nostre tempteig. La nova organització la fem sorgir de la realitat quotidiana.”

4. La quarta etapa és l’Escola Primària ( 7-14 anys) fase de treball:

Torna a insistir en que és important l’existència d’un medi natural, i que cal respectar unes condicions bàsiques com són una bona orientació solar, terreny sec i allunyat del vent i del soroll urbà.

• Locals i dependències:

L’escola primària està formada per una sala interior pels treballs col·lectius, tallers exteriors especialitzats amb un medi natural de criança, 8 tallers interiors especialitzats al voltant de la sala comunitària i que es comunicaran amb ella, taules no inclinades amb cadires individuals, i no bancs col·lectius. D’aquesta manera es pot moure el mobiliari i deixar espai lliure per segons quines activitats.

En aquesta última etapa, Celestin Freinet voldrà estimular el tempteig experimental dels alumnes, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l’entorn a través d’un conjunt d’activitats. A l’hora de proposar les activitats, Freinet va tenir en compte que la base funcional era la comunicació.

Horari d’un dia de la setmana:

8.00h: posen els plans de treball en un paper sobre una tira de fusta a la paret i que i que sigui assequible als alumnes de manera que puguin pintar l’espai destinat a cada activitat que vagin acabant.

8:30h: es llegeix la redacció que aquell dia serà impresa i s’analitzen les possibilitats que ofereix el text. Es distribueix la feina del dia, que exposaran en comú per la tarda.

9.15-11h: el mestre s’ocupa dels més petits, vigila el treball de la impremta i dels qui necessiten ajuda

13-14.15h: els alumnes es dediquen als treballs manuals

14.15- 14.45h estona que s’omple segons les necessitats

Pati

15-15.30h: es fa un informe dels treballs del dia

15.30-16h: es contesten les preguntes de l’agenda

Temps per exposar les conferències

S’acaba el dia amb música

• Metodologia que empra a l’escola del poble.

La metodologia en la que Freinet es basa per a poder dur a terme i tirar endavant l’escola del poble, estan basades en els següents principis que mencionarem a continuació.

- No adoctrinament

Freinet s’oposa a qualsevol adoctrinament, ell no pretén definir el que serà el nen que s’educarà; no vol preparar-lo per servir i continuar el món d'avui, sinó per a construir la societat que garantirà al màxim el desenvolupament ple del nen.

Rebutja destruir el seu esperit a qualsevol dogma infal·lible i preestablert, per aquesta raó Célestin vol convertir alumnes en adults conscients i responsables que construiran un món del com seran proscrits el racisme, la guerra, i totes les formes d'explotació de l'home.

- L’escola del treball

Freinet considera la seva pedagogia, com la pedagogia del treball, considerant-la com el motor de la dinàmica escolar; i en aquest llibre posa molt d'èmfasis en aquesta. El treball creador lliurement triat i adoptat pel grup és el gran principi, el fonament mateix de l'educació popular. D'ell arrencaran totes les adquisicions, i amb ell s'afirmaran totes les potencialitats del nen. Per mitjà del treball i la responsabilitat, l'escola regenerada d'aquesta manera, serà perfectament integrada al mitjà social i cultural de com està avui completament apartada.

Tal i com Freinet diu en aquest llibre: “Freinet concep el treball com l'activitat que defineix l'home com a tal: allò que el fa ser capaç d'entendre i dominar el seu entorn; que el fa capaç de progressar en els designis de la seva pròpia espècie, que l'ajuda a construir un context cada cop més humà, amb les ressonàncies més positives que aquest qualificatiu pot tenir”.

Freinet, recolza també l'educació del treball, portant-la a terme en grup; ja que defensa una societat basada en el treball, en  la participació, i en la cooperació de tots els seus membres. “Volem l’educació pel treball, una cultura sorgida de l’activitat laboriosa dels nens, una ciència filla de l’experiència, un pensament precisat contínuament a ran de la matèria i l’acció”. L'escola Nova no ha de considerar aquest treball només individual; és a dir, ha de tenir en compte i ha de ser conscient de que l'infant s'ha de relacionar amb els seus iguals, i amb l'entorn del qual forma part; de manera que entengui que viu en una societat a la qual serveix i que el serveix.

Gràcies a aquesta educació per al treball, s'ajuda als nens a que es desenvolupin i creixin per arribar a ser "homes", i per desenvolupar les capacitats necessàries per a que puguin afrontar qualsevol situació que se'ls presenti en la vida.

- Escola centrada en el nen

Freinet, defensa que en la creació d'aquesta Nova Escola, l'educació ha d'estar centrada única i exclusivament en l'infant, en els seus interessos, necessitats i desitjos. Perquè l’infant es trobi feliç i amb ganes d’aprendre, Freinet afirma que l’infant ha de ser i s’ha de sentir centre de l’educació, a més el professor ha de vetllar en tot moment perquè el nen o nena es senti protagonista de la seva aventura educativa. Així doncs Freinet, crea una sèrie de tècniques a la seva metodologia caracteritzades per estar centrades en l’infant, en el seu desenvolupament i en les sev necessitats essencials. L’autor, diu que s’ha de tenir en compte que cada infant té les seves pròpies característiques i capacitats, així com una forma de pensar i un ritme d’aprenentatge únic i diferent; i per tant, la Escola nova s’ha d’adaptar a aquestes individualitzacions i ha de ser capaç de donar resposta a cadascuna d’aquestes situacions (un element molt important per fomentar això, són les assamblees).

En aquest procés educatiu centrat en l'infant, i les seves necessitats i interessos, el mestre l'acompanyarà i l'ajudarà a la creació de la seva pròpia personalitat; per aconseguir que l'infant es converteixi en el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge, i tingui la capacitat d'afrontar qualsevol situació que es trobarà en la vida. La pedagogia Freinet, per garantir el desenvolupament integral i individual del nen/a, prepara un medi natural que els ajuda a aquest procés i unes tècniques que permeten una educació natural, vivent i cultural, que produeix a la vegada un bon redreçament psicològic i pedagògic.

A més, considera de vital importància una educació basada en la llibertat de cadascun dels alumnes, una llibertat que els permeti aprendre, crear i descobrir tot un món amb el ritme que disposa cada nen o nena, sempre adaptant-se al ritme natural d’aprenentatge dels educands; i que a la vegada permeti desenvolupar els aspectes socials, emocionals i intel·lectuals, perquè com hem dit abans, es l’educació qui s’ha d’adaptar als infants i no a l’inrevés.

Freinet, exposa que els infants són senzillament com nosaltres, amb les mateixes deficiències o mals que pot patir una persona adulta, i que s’ha de comprendre els sentiments dels nens i nenes durant tot el procés de l’aprenentatge escolar;  per tal de garantir la salut psicològica i l’equilibri personal dels infants. És per això que Freinet, manifesta un desig de crear una escola que sigui pels infants i no uns infants per a l’escola, una escola on es trobin tots els recursos necessaris perquè els infants facin seu l’aprenentatge, ja que afirmava que cada nen i nena eren un món i érem nosaltres qui ens havíem d’adaptar a ells, i intentar potenciar en tot moment les seves habilitats.

- El mètode natural

Freinet imparteix la creació d’un mètode i medi natural, que consisteix en oferir un ambient adequat i favorable per al descobriment per part de l’infant, a través de la lliure recerca experimental i de l’exploració del seu entorn i de la seva realitat; per afavorir d’aquesta manera l’aprenentatge de nous coneixements.

El mètode natural que Célestin Freinet proposava per a la creació de la Nova Escola, està bastat en el tempteig experimental de l'assaig i l'error. Freinet dóna molta importància a aquest tempteig experimental, ja que és el que dona llibertat a l'individu en el sí de l'equip (o del grup), i dona pas també a una activitat lliure.

És molt important també, crear un bon ambient o medi natural, per afavorir i garantir el treball en equip i el seu aprenentatge a través d'aquest. Això, estimularà a l'infant en totes les seves capacitats i afavorirà que aquest pugui expressar-se lliurament, i intercanviar idees amb els seus iguals.

Freinet considera que els processos d'adquisició de coneixements en l'infant, es donen a través de l'acció, l'exercici i l'experiència; és a dir, a través del que ell denomina: el tempteig experimental, a partir de les manipulacions de la realitat i de les pròpies experiències. Aquesta investigació experimental a la qual fa referència Freinet, fa referència a que el saber no pot transmetre's unilateralment del mestre "que sap" a l'alumne que no ho fa. El nen, a partir del que sap i coneix adquireix altres sabers, al mateix temps que engega un mètode de recerca, mitjans d'adquisició, un esperit crític, un mètode d'anàlisi i de síntesi.

És per aquest motiu, qué Freinet considera l'aprenentatge del medi natural i la recerca experimental, com dues condicions essencials i molt importants, per a la cooperació dels infants.

- Els educadors

Freinet vol donar èmfasi a la figura dels professors, ja que aquests no han de convertir-se en figures d’autoritat, sinó tot el contrari, antiautoritàries ja que col·laboren en les tasques que realitzen els alumnes, els guia i ajuda per aconseguir un bon aprenentatge.

Els professors, són els encarregats de crear un ambient adequat per al bon desenvolupament de les tasques per part dels alumnes. Han de tenir una bona preparació, amb recursos suficients per resoldre els problemes que sorgeixin en el transcurs d’una activitat, ja que segons Freinet la funció de l’educador,  es guiar i ajudar als alumnes per tal que aquest tinguin un aprenentatge adequat i òptim. El professor, però, no ha de resoldre els problemes dels alumnes ni donar-li la solució als problemes que sorgeixin, simplement ha de proporcionar unes tècniques i materials, perquè l’alumne pugui solucionar el seu problema de manera més autònoma. “El mestre deixa de ser el sergent per convertir-se a tothora en conseller i ajudant”.

Per últim, la relació que ha d’haver-hi entre alumnes i professor a de ser d’igual a igual, fomentant el respecte, el diàleg i l’empatia en tot moment, d’aquesta manera l’alumne podrà expressar els seus dubtes i les seves opinions i crear un ambient de classe acollidor i enriquidor.

4. Tècniques que C. Freinet utilitza al llibre Per l’escola del poble.

• El perquè de les tècniques Freinet.

A banda de la natura, Freinet també dona molta importància a la persona com a individu, tot i respectant sempre el seu ritme vital. La pedagogia de Freinet, està influenciada pel corrent vitalista, ja que fa de la seva escola un estil de vida. El vitalisme és una corrent filosòfica  que tendeix a la filosofia de la vida.

Aquesta corrent vitalista, li va servir de base per a realitzar i aplicar les tècniques educatives a l’escola que ell mateix  va fundar. Aquestes tècniques de les quals fem esment, per a Freinet significaven el conjunt de procediments, instruments, i materials didàctics que ajudaran a l’alumne en el seu procés de formació. Aquestes, no són estàtiques, és a dir, que es poden modificar segons les necessitats del grup, per facilitar l’aprenentatge cooperatiu.

Amb les tècniques, Freinet el que pretenia és que el nen fos el responsable de les diferents matèries i per tant, del seu aprenentatge, durant tot el temps que dura aquest procés. Va desenvolupar les seves tècniques, basant-se en tres principis fonamentals i aquests són els següents: la llibertat d’expressió, el treball cooperatiu i la participació.

Tècniques de treball.

Les Tècniques de Célestin Freinet, constitueixen tot un conjunt d’activitats que estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l’entorn. Totes aquestes activitats estan pensades sobre la base funcional de la comunicació. A continuació, citarem les més importants:

• La Biblioteca de treball: aquesta consistia en classificar el material, d’acord amb la dinàmica i les necessitats de consulta que poden tenir els infants. Aquests poden accedir-hi lliurament a ella, i alhora es responsabilitzen de mantenir-la en ordre i de controlar-la.

• Impremta escolar: La impremta a l'escola és naturalment una tècnica, no perquè pretén una organització material, sinó perquè tendeix a organitzar més racionalment el treball escolar en el marc d'un mètode educatiu que permet adaptar harmoniosament; les diverses activitats pedagògiques a les necessitats humanes i socials. A més, s'estableix gràcies a la impremta la col·laboració de l'escola i de la família. Alguns alumnes convertits en impressors presten ajuda en les primeres produccions impreses.

• Text, el dibuix i els llibres de vida. Metodologia natural: L’educadora serà l’encarregada d’escriure un text a la pissarra, a partir de les aportacions que realitzin els infants. Serà un text, ple d’emocions. Aquest, alhora, pot estar acompanyat d’una il·lustració. Després, aquest text passarà a formar part de la llibreta de la vida on també, hi podrem trobar les millors il·lustracions. Per la realització d’aquests dibuixos, s’utilitzarà el limògraf o la multicopista.

• Els fitxers escolars i autocorrectius: Amb els fitxers escolars , donem la oportunitat als infants de que es diverteixin fent una de les coses que més els hi agrada com és retallar, enganxar i classificar les imatges que més els hi agraden. Les seves imatges o fotografies s’enganxaran en aquests fitxers. Aquests fitxers, alhora estaran classificats per diferents temes.

• La correspondència interescolar: Es tracta de fer un intercanvi de missatges amb persones què estan lluny, i amb les que existeixen algun tipus de lligams, a més de significar un punt d’atenció en els treballs i una manera d’observar i obtenir uns coneixements del medi. Els nens d’aquesta manera practiquen l’escriptura, i poden mantenir contacte via cartes amb altres nens que es troben a diferents escoles, podent explicar-se d’aquesta manera totes aquelles experiències acumulades al llarg dels dies, setmanes, mesos...

• El diari mural: El diari mural es llegeix a classe el dissabte. És un full gran que es posa a una de les parets el dilluns. El full es divideix en tres columnes: critiquem, felicitem i demanem. En aquest diari, al llarg de la setmana els alumnes deixaran constància de les seves queixes, errors o les faltes que s’han comes i també, si la organització o la persona que és la responsable d’un servei no està complint amb la seva obligació. També, poden aportar idees, per tal, de millorar el funcionament de l’aula. Això s’aprofita a les assemblees per a poder rectificar per a la setmana següent.

• El pla de treball continuat:  Amb el pla de treball que proposa Freinet s’aconsegueix que l’alumne participi amb el mestre a l’hora de establir els plans de treball, d’aquesta manera els alumnes seran capaços de limitar el treball i les possibilitats, controlar el temps per acabar i per tant, aniran adquirint autonomia i finalment sentiment de superació.

Segons Freinet cal tenir previst prèviament un pla de treball general, que serveixi per a una setmana i en el qual es mantingui un mínim de disciplina col·lectiva. Es a dir, que els infants han de ser conscient que també hi han limitacions, com algunes feines i horaris fixos, sortides al jardí... I que s’han de complir. També ha  d’establir l’infant un pla de treball individual també per a una setmana en el qual l’infant anotarà les feines que vol fer i les qual ha de realitzar i fer-se responsable fins a que finalitzi el període.  Amb aquests plans de treballs establerts el nen i la nena són lliures dintre d’aquests límits ja establerts, això li permet anar al seu ritme sense nervis. I d’aquesta manera els infants adquireixen la noció de l’ordre, la confiança, l’autodomini i l’amor per el treball.

• Les assemblees del grup-classe: Els alumnes que formen part de les escoles on Freinet aplica la seva pedagogia, realitzen cada setmana una reunió amb el grup-classe (assemblees) per tal de parlar i planificar sobre allò que realitzaran durant la setmana. En aquestes assemblees són els nens qui tenen el càrrec, i en aquestes, a part de planificar els plans de treball que duran a terme al llarg de la setmana, plantegen tots aquells problemes sorgits tant amb els propis companys, com amb els treballs, incloent també problemes que sorgeixin amb el mestre durant el dia. Un dels altres aspectes que es tracten són la proposta de nous projectes i tallers a realitzar, la revisió de la feina individual i del grup, la demanda de millores dins l’aula. Per a poder arribar a aquest consens i poder dur a terme la reunió, els infants durant la setmana van anotant al diari les queixes, problemes, el que els hi agradaria per a millorar aspectes referents a l’aula. “L’Escola esdevé la seva escola”.

• Les conferències: És una tècnica on els nens i nenes escullen un tema (ja sigui pe treballar-ho individualment o en equip), busquen materials per ampliar el què saben i escriuen un text amb les seves idees i alguna imatge. Un cop està elaborat el text, l’exposen davant dels seus companys a través d’una conferència.

• La revista escolar: El conjunt de textos lliures, estudis, descobriments, etc., poden ser poligrafiats i inclossos dins el diari de la classe o de l’escola. La part més important és que aquesta s’aconsegueix amb els treballs infantils i es crea a partir de la pròpia organització del treball; i el més important, és un medi per difondre tots els treballs dels alumnes/as.

• Els complexos d’interessos: On es treballa el programa de primària: càlcul, llenguatge, ciències socials i naturals i comunicació interescolar.

• Tallers: Com hem esmentat anteriorment, Freinet va proposar tot aquest seguit de tècniques d’ensenyança per al bon desenvolupament integral del nen i aconseguir un aprenentatge fructífer per a la formació del individu tant a nivell de persona com de treball. Sempre va tenir en compte l’edat del nen, la maduració i les seves necessitats a l’hora de fer-les utilitzar als seus alumnes. Però un detall molt important que no ens podem saltar, és que per a poder fer ús d’aquestes tècniques, Freinet va haver de crear els denominats tallers en els quals es portava a terme la feina encomanada de les tècniques. Aquests tallers estaven repartits per tota l’aula, quatre d'aquests estaven destinats al treball manual i els altres quatre a l’activitat evolucionada socialitzada i intel·lectualitzada. A continuació, citarem cadascun dels tallers corresponents a cada apartat.

- Tallers manuals:

•       Treballs del camp. Cria d’animals.

•       Ferreria i fusteria

•       Filat, teixit, costura i treballs de la llar

•       Construcció. Mecànica. Comerç.

- Tallers d’activitat evolucionada socialitzada i intel·lectualitzada:

•       Creació, expressió i comunicacions artístiques.

•       Investigació, coneixements, documentació.

•       Experimentació

•       Creació, expressió i comunicacions gràfiques

Les cites que s’han utilitzat durant tot l’escrit han estat extretes del següent llibre:

Freinet, Célestin (1990). PER L’ESCOLA DEL POBLE.  Editorial Eumo.

---

• Respostes als comentaris: