Poema pedagógico

LA PEDAGOGIA DE MAKÁRENKO,

UN VIATGE A PARTIR DE L'EXPERIÈNCIA

“L’educació ha de ser fonamentada en la col·lectivitat i per a la col·lectivitat es produeixen homes eficaços que contribueixin a la millora de la societat i a la creació de nous pensament que renovin el context social, polític, cultural, familiar i educatiu.”

 - A.S. Makárenko -

1. INTRODUCCIÓ

Som un grup de vuit alumnes del grup 2A de primer d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona, i estem realitzant un treball a l’assignatura Sistema Educatiu i Contextos Educatius a l’Etapa Infantil sobre el llibre escrit per Antón Semiónovich Makárenko “Poema Pedagógico”. La nostra intenció a l’hora de fer aquest treball no és la d’explicar de què va el llibre ni de resumir-lo, sinó que el que pretenem és destacar i tractar amb profunditat quins són els temes al voltant dels quals gira la història, de manera que qualsevol persona que no l’hagi llegit pugui fer-se una idea de quins eren els principis que seguia Makárenko. Esperem que siguem capaces d’aconseguir-ho!

El grup està format pels següents components: Tania Expósito, Lidia Iglesias, Sara Moral, Marina Redondo, Raquel Riera, Núria Rota, Judith Ruiz i Irene Sobrino.

2. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Abans de començar a parlar del llibre, considerem convenient per facilitar la comprensió dels temes tractats a “Poema Pedagógico”, i de la manera com es tracten, als lectors del Blog, contextualitzar mínimament l’època i el lloc en els que es desenvolupa la història.

El llibre narra una història, que més endavant explicarem, que té lloc a Ucraïna entre el 1925 i el 1935. Així doncs ens trobem en plena formació de la Unió Soviètica, tenint encara molt recent la Revolució Russa i la posterior Guerra Civil que va ocasionar. Per poder parlar dels inicis de la formació de l’URSS i del que la seva formació va comportar, cal fer unes quantes pinzellades del fet que va ocasionar, de manera més o menys directa, la seva creació: la Revolució Russa de 1917. Les causes de la Revolució Russa van ser polítiques i socials, ja que el poble rus volia acabar amb l’autoritarisme del tsar Nicolau II i el seu govern despòtic sota el qual havia estat oprimint els camperols.

A més a més, a aquests fets se’ls hi ha de sumar el desprestigi que va patir la imatge del tsar després del paper que va desenvolupar Rússia a la Primera Guerra Mundial i el gran nombre de baixes que va patir. A les causes polítiques i socials se’ls hi ha d’afegir les causes econòmiques, ja que ens trobem en una època de postguerra on els preus dels aliments més bàsics eren molt cars i la gent del poble passava gana. Les conseqüències d’aquesta revolució van ser una guerra civil i, finalment, la formació de la Unió Soviètica. Aquest fet es va produir al 1922, i el que es pretenia amb la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques era instaurar l’ ideologia comunista, basada en la filosofia de Karl Marx, en tot el seu territori.

El que pretenia el comunisme era acabar amb la societat capitalista i tot el que comportava. Defensava una societat sense classes i l’establiment d’una societat socialista. Considerava imprescindible acabar amb la propietat privada, especialment la dels mitjans de producció socials, i defensava els drets del proletariat. Per tant, el comunisme requeria l’eliminació de la divisió del treball i dels diners, ja que tothom havia de treballar per a la societat i el seu benestar rebent a canvi aquest benestar.

3. AUTOR

Antón Semiónovich Makárenko (1888-1939) va ser un destacat pedagog soviètic que, després del triomf de la revolució russa, va fundar, organitzar i dirigir colònies per a joves delinqüents i vagabunds que la Guerra Civil, en la majoria dels casos, havia marginat i deixat sense llar ni família. Aquestes colònies van formar part essencial dels seus últims anys de vida.

Gràcies a la seva experiència com a pedagog en aquestes comunitats infantils, Makárenko va escriure diversos llibres, com són “Poema Pedagógico”, “Banderas sobre las torres” i “Libro para los padres”. En el “Poema Pedagógico”, del qual parlarem més profundament, Makárenko va invertir en la seva escriptura deu anys de la seva vida (1925-1935). També es va dedicar a difondre els seus principis educatius per mitjà de conferències.

Makárenko va dedicar tota la seva vida a la pedagogia, creant, a partir de la seva ideologia i del mètode de l’assaig-error, una nova pedagogia: la pedagogia socialista. Tot i que aquesta nova pedagogia no va gaudir de l’acceptació ni del recolzament dels superiors de Makárenko, aquest va aplicar-la a les seves colònies.

4. PEDAGOGIA SOCIALISTA

La pedagogia socialista es va portar a terme en repúbliques afectades per la gran revolució socialista de l’any 1917. Aquesta està intensament influenciada per la filosofia de Karl Marx, ja que defensava que l’home, per ser concebut com a home, havia de relacionar-se i formar-se a partir del treball.

El pensament marxista es coneixia mundialment per partir de la matèria com a única existència real. També considera que l’home no pot viure sol perquè només troba sentit quan interacciona amb la societat. A més a més, aquest només pot regenerar-se mitjançant el treball, però no l’explotació com en el capitalisme, ja que només provoca l’existència de classes socials i desigualtats entre aquestes.  

D’aquesta manera, els principis més característics d’aquesta pedagogia són els següents:

- Anàlisi de l’escola especialment des del punt de vista social i polític.

- L’escola ha de ser igual, pública, gratuïta i única.

- Potenciar el treball infantil col·lectiu i col·laboratiu.

- Combinació de treball i ensenyament o més aviat, l’educació pel treball.

- Formar a l’individu per tal de que sigui polivalent.

Centrant-nos més en la figura de Makárenko podem dir que els principis de la seva pedagogia, la que ell aplicava als seus centres, eren: el treball, la disciplina militarista i la col·lectivitat. Les tècniques i els procediments que utilitzava per portar a terme aquests principis eren les assemblees, els destacaments, els càstigs i les obligacions. Més endavant ho explicarem més detalladament amb fets que apareixen durant la trama del llibre que facilitaran la seva comprensió.

5. LLIBRE: “POEMA PEDAGÓGICO”

Poema Pedagógico està dividit en tres llibres on s’exposen situacions reals de la colònia, vivències i pensaments dels diferents educands i educadors.
En els dos primers llibres té lloc la creació i el desenvolupament de la Colònia Gorki, i queda patent l’evolució dels colons, fruit dels principis de disciplina, esforç i treball col·lectiu, l’objectiu dels quals és la reeducació dels joves per a formar part de la societat de manera eficaç i productiva.
En el tercer llibre, Makárenko passa a dirigir la Colònia Kuriazh, socialment desestructurada i pedagògicament desorganitzada, amb els mateixos principis exposats a la Colònia Gorki, derivats de la pedagogia socialista de la qual Makárenko formava part. I, al final, també passa a dirigir la comuna Dzerzhinski, on es va centrar més en el treball productiu i la incorporació a les fàbriques.

Cal tenir en compte, però, que Makárenko no va començar a emprar cap pedagogia, sinó que actuava i va crear la seva pròpia a partir de l’experiència.

Considerem que, tot i que ell llibre avarca molts temes, hi ha tres temes que són la columna vertebral de la història, ja que l’autor fa especial incidència en ells i és al seu voltant que es donen la resta. Aquests temes són: el treball infantil (no entès com a explotació), la disciplina  i la col·lectivitat.

6. L’EDUCACIÓ DE MAKARENKO

EL TREBALL INFANTIL

Antón Makárenko defensa la idea que el nen ha d’aprendre treballant per poder arribar a ser polivalent. D’aquesta manera, la colònia Gorki mostra una combinació entre el treball i l’ensenyament, però amb més preocupació d’aconseguir un treball col·lectiu que no per l’aprenentatge dels continguts escolars. Makárenko, utilitzava el treball com a eina de socialització, ja que ell creia que el treball col·lectiu era el millor mitjà per a l’adaptació social, tot establint un sentiments de col·lectivitat i integració a la comunitat.

Segons Makárenko, el treball és la base de la disciplina, del respecte, de la responsabilitat i de la tolerància i, això, és el que ha d’inculcar als seus educands de la colònia.

Makárenko, a l’hora de treballar, utilitzava una actitud militarista i amb una jerarquia. Els colons estaven organitzats en destacaments que eren formacions de 10 o 12 colons amb diferents caps. Els caps eren els propis colons, als quals al principi eren escollits pel director de la colònia, però desprès ho va deixar en mans dels infants. Els caps realitzaven reunions les quals ells van anomenar “Soviet de jefes”. Aquests comandants anaven canviant perquè així tots podien experimentar els diferents rols i arribar a ser polivalents. Això es reflecteix a la cita següent: “...En el Soviet de jefes, la elección de cada nuevo jefe se acompañaba siempre de una discusión sumamente minuciosa...” (Pàgina 221).

Els destacaments provenen de l’època revolucionària. Aquests s’utilitzaven com a forma d’organització en la colònia a l’hora de realitzar els diferents treballs per part dels colons. D’aquesta manera, ells mateixos s’autogestionaven la feina.

Aquesta forma de treball potenciava la col·lectivitat de la Colònia Gorki, tot anul·lant el treball dirigit cap al propi individu.

Es podien distingir dos tipus de destacaments: els permanents i els mixtos. Els destacaments permanents realitzaven tasques que s’havien de dur a terme pràcticament durant tot l’any, les quals requerien molt temps de dedicació i esforç. En aquests destacaments els caps eren membres de la colònia més veterans, actius i preparats, ja que aquests, de manera inconscient, transmeten la seva actitud, disciplina i responsabilitat del treball a la resta del grup.

En canvi, els destacaments mixtos es formaven per un termini d’una setmana aproximadament. Aquests realitzaven tasques temporals i quan aquesta s’havia acabat, els destacaments mixtos desapareixien. En aquest destacament també hi havia un cap, en aquests també eren el “Soviet de jefes” aquesta cita fa referència a això: “...El Soviet de jefes designaba a los jefes de los destacamentos mixtos también para una semana y, después de ello, cada jefe pasaba a formar parte de algún nuevo destacamentos mixto, por lo común ya no como jefe, sino como simple miembro...” (Pàgina 224).

Un d’aquests destacaments mixtos més innovadors a la colònia va ser el designat per a les representacions teatrals, que van començar a realitzar els colons per a les aldees properes. El “Soviet de jefes” va decidir considerar aquest treball teatral obligatori per a tots els colons, amb la mateixa importància que qualsevol altre treball. Per organitzar-se adequadament, el Soviet formava els destacaments basant-se en les preferències dels colons, però no sempre era possible, ja que a vegades es necessitaven més colons en un destacament que en un altre.

A més a més, ja que només disposaven d’una setmana per aprendre cada obra i els colons continuaven realitzant totes les tasques a la colònia i a l’escola, Makárenko va fer d’apuntador, indicant el text i dirigint tota la representació i, en algunes ocasions, participava a l’espectacle.

Al principi, les entrades per al teatre eren lliures, però tenint en compte la quantitat de públic que volia veure les obres, van haver d’utilitzar bitllets. Unes cites per mostrar aquest èxit són les següents: “...Para nosotros fue una sorpresa la terrible afición de los campesinos al teatro...” (Pàgina 305) o “...El público, a pesar de todo, lo pasaba mejor: permanecía en la sala envuelto en sus pellizas de abrigo, aunque aquí y allá ardían las estufas...” (Pàgina 317). Aquestes reunions també van servir per a la socialització dels colons amb altres nois i noies dels voltants.

Aquests destacaments, els mixtos i els permanents, feia que el treball conjunt, ajuda a que els individus poden arribar a millorar la seva conducta, actitud, solidaritat i honradesa. Aquests creen un sentiment de pertinença i de voler treballar per formar part de la comunitat.

LA DISCIPLINA

Makárenko es va dedicar especialment a la reeducació de nens inadaptats. Per a ell, l’educació era un procés que es produïa amb esforç i disciplina. Aquesta educació parteix de la disciplina, el respecte, la voluntat i l’ordre com a aspectes imprescindibles per a inculcar als infants de la colònia Gorki. Makárenko, però, no s’adona d’aquesta importància fins que no va fer ús de la violència per posar fi amb la irresponsabilitat dels primers colons: “...El incidente con Zadórov había señalado un viraje. Yo no me sentía atormentado por ningún remordimiento de conciencia. Sí, había abofeteado a un educando. Yo experimentaba toda la incongruencia pedagógica, toda la ilegalidad jurídica de aquel hecho, pero, al mismo tiempo, comprendía que la pureza de mis manos pedagógicas era un asunto secundario en comparación con la tarea planteada ante mí. Estaba realmente decidido a ser dictador, si no salía adelante con ningún otro sistema...” (Pàgina 24). D’aquesta manera, a partir de la tècnica jeràrquica i militarista va aconseguir que els individus adquirissin un determinat ordre i respecte cap a tota la col·lectivitat, però també un gran interès i motivació a l’hora de treballar.

En el mateix treball hi havia una certa jerarquia, ja que els colons estaven organitzats en destacaments amb diferents comandants. Aquests, però, es canviaven cada mes per a què tots els colons poguessin experimentar els diferents rols i arribar a ser polivalents. Makárenko era molt exigent amb els educands, ja que ho havien de saber fer tot bé, mostrar una actitud adulta i favorable respecte al treball i en conseqüència, amb tota la col·lectivitat. Aquest fet el podem veure clarament amb la següent cita: “...Cada uno de vosotros debe tenerlo siempre presente, debe saber que es un gorkiano. Nuestra disciplina será rigurosa. La disciplina no es necesaria porque lo que tenemos que hacer es mucho y difícil. Y lo haremos mal si entre nosotros no hay disciplina...” (Pàgines 586-587).

A més, aquesta disciplina, ordre i respecte també es podia observar a les assemblees, on prenien totes les decisions relacionades amb tot el que es relacionava amb el treball i amb la colònia. En aquestes assemblees es decidien de la mateixa manera els càstigs. Els educands eren els protagonistes en les decisions a les assemblees, per tant, encara que Makárenko hi participava en aquestes decisions i tenia dret a votació igual que els educands, ell no en decidia el resultat final d’aquestes votacions. No obstant això, hi ha un exemple on Makárenko decideix sense consultar prèviament als educands. Aquest és l’exemple on una colona es queda embarassada i demana els papers per avortar, però Makárenko no se’ls vol donar: “...- Te lo he dicho seriamente y no pienso cambiar de decisión. ¡Nada de abortos! ¡Tendrás un hijo!” “- Pues bien, voy a decírtelo todo: no te permitiré ser una libertina. Te has unido a un hombre, ¡ahora serás madre!...” (Pàgines 668-669).

Makárenko utilitzava les obligacions i els càstigs de manera constant, encara que, com hem comentat, es decidien pels educands a les assemblees. Això volia dir que aquests càstigs havien de ser acceptats per tots, ja que els educands volien formar part del col·lectiu i, el nen que no complia els càstigs i les obligacions que es decidien, quedava fora de la colònia. Tot i que no existien els càstigs corporals, ja que es considerava que el nen aprenia amb por i no amb interès i motivació, alguns d’aquests càstigs podien arribar a ser extremadament durs. Un exemple d’això apareix en l’escena d’Uzhikov: “...No considerarle miembro de la colonia por un mes, expulsarle del destacamento, no designarle para los destacamentos mixtos, prohibir a todos los colones hablar con él, ayudarle, comer en la misma mesa, dormir en el mismo dormitorio, jugar con él, sentarse junto a él y andar a su lado...” (Pàgina 689).

LA COL·LECTIVITAT

Un dels principis fonamentals de la pedagogia socialista d’Antón Semiónovich Makárenko es basa en la col·lectivitat com a objecte principal de l’educació. L’autor diu: “...También afirmé que era imposible fundamentar toda educación en el interés, que la educación del sentimiento del deber se hallaba frecuentemente en la contradicción con el interés del niño, en particular tal como lo entendía él mismo. A mi juicio, se imponía la educación de un ser resistente y fuerte, capaz de ejecutar incluso un trabajo desagradable y fastidioso si lo requerían los intereses de la colectividad...” (Pàgina 139). Makárenko vol educar als seus colons amb valors que deriven del treball per al grup: respecte, obligació i disciplina. Així doncs, amb la fusió d’aquests tres valors resulta una col·lectivitat organitzada, perquè els colons accepten les normes del grup i desenvolupen les tasques assignades, cohesionada, ja que cada colon té un paper fonamental dins del grup i és imprescindible per al bon funcionament de la colònia, i orgullosa de formar part del col·lectiu, amb un fort sentiment de pertinença a la colònia Gorki.

Aquesta va rebre aquest nom perquè va ser influenciada pel qui va ser un dels escriptors més importants de l'època, Máximo Gorki (1868-1936). L’autor va tenir un paper crucial en el món literari tant en la Rússia d’abans com en la de després de la Revolució d’Octubre. En aquestes obres trobem un relat de diverses classes socials que coexistien en aquella època, però destaquen sobretot les descripcions dels sectors més desfavorits de la societat, que Gorki va conèixer per pròpia experiència.

La seva imatge és la d’un home de l’època atrapat entre la ràbia d’una realitat trista que va conèixer i sofrir en la seva pell i unes relacions complicades amb el poder dictatorial de la revolució. La seva obra reflexa el dolor i l’esperança d’aquells temps. Possiblement és per això, que els colons es sentien tan identificats i van decidir posar el nom Gorki a la seva colònia. Aquest fet es pot veure clarament en la següent cita: “...La vida de Máximo Gorki pasó a formar parte de nuestra vida. Algunos de sus episodios llegaron a ser entre nosotros elementos de comparación, base para los apodos, motivos para las discusiones, escalas para la medición de la calidad humana. Comenzamos a llamarnos colonia Gorki sin que nos autorizase ninguna disposición oficial. Poco a poco en la ciudad se acostumbraron a que nos llamásemos así y no protestaron contra nuestros nuevos timbres y estampillas, que llevaban el nombre del escritor...” (Pàgines 90-91).

La col·lectivitat de Makárenko obre les portes a tothom qui en vol formar part, oblidant l'origen o els actes passats. “...Yo consideraba que el método fundamental de la reeducación de los delincuentes se basaba en la ignorancia completa de su pasado y tanto más en los antiguos delitos...” (Pàgina 241).

No entén de classes ni sexes, sinó de respecte i cooperació. Nois i noies, petits i grans, tots amb els mateixos drets, i tots  capaços d'afrontar jornades de treball no vistes com a imposicions severes, sinó com un deure pel bé del grup.

Formar part d’una col·lectivitat, a més a més de portar a terme uns deures, també implica tenir drets d’igualtat entre els membres del grup. Això vol dir que, tant les decisions que repercutien a la colònia com els aspectes propis dels colons, eren discutits democràticament en assemblees, que consistien en reunions on, tant els colons com el propi Makárenko, tenien vot en la resolució dels diversos problemes que apareixien a la colònia sense que hi hagués una jerarquització on el director, el propi Makárenko, tingués l’última paraula. Un exemple d’això apareix quan els colons i Makárenko discuteixen sobre què fer amb un colon que ha robat a la pròpia colònia o prendre la decisió sobre el fet que Makárenko fos director de la Colònia Kuriazh.

El col·lectiu, que es va formar i va anar evolucionant amb millors resultats a mesura que la vida a la colònia Gorki avançava, va permetre que el companyerisme que originava el fet de treballar i decidir col·lectivament, forgés bones amistats i donés lloc a la socialització per part de la gran majoria dels joves desemparats, que van entrar a la Colònia Gorki com delinqüents i hi van sortir, per exemple, com reconeguts enginyers hidrològics o coronels de l’Exèrcit Soviètic.

7. REFLEXIÓ GRUPAL

La lectura del “Poema pedagógico” ha estat tota una aventura per la pedagogia socialista. Tot i ser un llibre molt extens i amb lletra petita, la qual cosa dificulta l’atenció i dedicació a la lectura, està escrit d’una manera tan precisa i detallada que s’entén molt bé la història i dóna pas a la imaginació la situació que es vivia.

Makárenko ens explica una part de la seva vida personal i aconsegueix mostrar els sentiments i emocions que tenia a cada moment a les colònies. Sap captar l’atenció del lector amb la història i que interessi, ja que no és fàcil llegir-se tantes pàgines sense que les ganes de seguir decaiguin.

Pensem que Makárenko amb aquest llibre ens ha mostrat una pedagogia especial per a ell. Això fa que ell li hagi donat les seves pròpies característiques, necessàries en la situació en la qual es trobava en aquella època. Per tant, com hem comentat, tot i ser un exemple clar de la pedagogia socialista, Makárenko no emprava cap pedagogia concretament, sinó que actuava a partir de l’experiència, creant així la seva pròpia pedagogia.

Per això, creiem que és un llibre molt interessant i recomanable per a tothom.

Esperem que hagueu gaudit del viatge a l’antiga Rússia amb Makárenko i la seva pedagogia socialista com a protagonista. A més a més, desitgem que hi vulgueu aprofundir en un futur amb la lectura del seu llibre: "Poema Pedagógico".

* Les cites que s’han utilitzat durant tot l’escrit han estat extretes del llibre següent:

Makarenko, A.S. (2008) POEMA PEDAGÓGICO. Editorial Akal, Madrid.

____________________________________________________________________________



RESPOSTES ALS COMENTARIS

    
 - Resposta a l’Anna, Sheila i Patrícia: Hola a totes! Veiem que us ha interessat el tema dels destacaments, així que profunditzarem en el tema per a poder respondre els vostres dubtes i acabeu d’entendre la organització que hi havia a la Colònia Gorki. Primerament, van néixer els destacaments permanents que, com la seva paraula indica, eren intactes i no tenien fi. 

Els destacaments permanents es van originar en una època en què la Colònia no tenia suficient combustible per a poder sobreviure, per això eren els colons qui dia rere dia havien d’anar al bosc i realitzar tasques que requerien molt esforç (com la tala d’arbres i el transport de la llenya des del bosc fins a la colònia); a part, arribaven a la colònia amb la roba trencada, amb poques energies i amb molt fred (era hivern). Veient els resultats que això comportava, van decidir reduir altres feines (com el transport de fem  i, així, poder mobilitzar als colons més forts i amb vestimenta més resistent per a realitzar aquestes feines forestals.
Així, van formar un grup de 20 nois que eren els encarregats d’anar a buscar llenya al bosc cada dia formant, com a conseqüència, el destacament forestal on en Burún va esdevenir cap, perquè era qui més destacava en aquesta feina. Al veure el bon funcionament del destacament, un dels colons, en Zadórov va demanar a en Makárenko la creació d’altres destacaments permanents, perquè els altres colons també en volien formar part.
Així, es van anar creant destacaments permanents, que tenien un lloc fixa de treball. Al principi era Makárenko qui triava als caps, que sempre eren els mateixos i no gaudien de cap privilegi, realitzaven les mateixes tasques que els altres membres del destacament, i es buscava als colons més responsables i capacitats per a dirigir un grup. Makárenko es reunia amb el caps de cada destacament amb freqüència, i es van acabar denominant “El soviet de caps” que van acabar decidint els caps que formarien cada destacament permanent. Per altra banda, es van desenvolupar els destacaments mixtes, que com bé diu l’Anna, els seus caps s’anaven canviant i mai es dedicaven a la mateixa feina. 

Els destacaments mixtes van néixer per la necessitat d’una bona organització que respongués a tota la feina agrícola que hi havia, i es va obligar que tots els colons hi formessin part. Els destacaments mixtes es caracteritzaven per: ser provisionals, no tenir sempre el mateix nombre d’integrants, tenir una duració d’una setmana, el canvi de membres i caps (que també eren escollits pel “Soviet de caps”) quan la setmana finalitzava i realitzar tasques concretes, com per exemple, sembrar o netejar llavors.
El fet que els caps i els membres s’intercanviessin va permetre que els colons desenvolupessin una alta capacitat d’adaptar-se a qualsevol tasca i, no només es preocupessin per la feina, sinó que també tinguessin una major responsabilitat i capacitat d’organització.

- Resposta a la Patrícia: Els nens no eren ni molt menys lliures a l’hora d'escollir entre treballar o aprendre de manera lectiva, sinó que estaven obligats a ambdós tipus d'aprenentatge. És veritat Patrícia, els càstigs eren força durs i rígids, aquesta és una de les característiques més important i polèmica de la disciplina militarista que emprava Makárenko.

- Resposta a la Meritxell: Tens tota la raó Meritxell, creiem que el treball infantil no és la millor solució per establir relacions de cooperació, però sí que és veritat que gràcies a aquest, van aconseguir lluitar per uns mateixos objectius, millorar la seva conducta i actitud, tenint una disciplina i motivació a l’hora de fer qualsevol tasca. 

- Resposta a la Mari Carmen: Si et refereixes als treballadors com a educadors (Makárenko) o a treballadors com als mateixos infants de la colònia, ambdós agents són lliures per poder participar a les assemblees col·lectives. És per això que no hi ha cap edat mínima a l’hora de participar en aquestes. És veritat, però, que a l’inici de la colònia Gorki, la gamma d’edats no era gaire àmplia i tots els infants defensaven pensaments i perspectives similars. 

- Resposta a la Debora: Tenint en compte que els llibres que hem llegit són molt diferents, és normal que tinguis aquesta perspectiva dels termes militar i jeràrquic en quant a mètode pedagògic. Però en aquest cas, primerament hem de tenir en compte que Makárenko es troba en un context de postguerra, i per tant els seus alumnes són petits delinqüents. A partir d’aquí, la inclinació militarista de la seva pedagogia fa referència a les actituds de la disciplina: salutacions a la bandera, respecte a l’hora de dirigir-se al cap de destacament, ordre en el treball, entre altres. Però en la presa de decisions, en canvi, tothom té veu dins la colònia.
D’altra banda, l’aspecte jeràrquic no succeeix en la relació entre companys o amb els professors dins la colònia, sinó en el torn laboral, on s’estableix una certa jerarquia de càrrecs dins els destacaments. La resta de decisions son totalment democràtiques.
Sí és cert la teva afirmació que algunes pedagogies estableixen que: “l'únic que aconseguim tenint una actitud disciplinària, és que el nen faci les coses per "obligació", no per la seva pròpia realització o interès”, però en aquest cas els nens, mitjançant la disciplina en el treball, realitzen les tasques assignades pel seu propi interès, ja que en primer lloc això els fa sentir part del grup i en segon lloc, recordem que son feines pel benefici de tota la colònia i per tant del propi benefici. No parlem de fer matèries de matemàtiques o dibuix, sinó de llaurar la terra i confeccionar sabates per poder menjar i cobrir-se del fred.

- Resposta a la Cristina: Sí, sí, en quant cadascú complia amb els seu deure, gaudien de temps lliure. Pensa que estaven al camp, en contacte amb la natura. Eren feliços perquè se sentien a casa i no al carrer.  A Makárenko li agradava gaudir de l’alegria dels seus colons i se’ls mirava i els valorava com a grup, però també com a persones individuals. Es respirava un aire d’ordre, família i alegria.

- Resposta a la Sandra: Aquest sentiment de pertinença no els afectava per poder desenvolupar-se com a individus autosuficients, perquè els nens a l'hora de treballar i de realitzar les tasques també les feien de manera individual, per tant els nens tenien la possibilitat de desenvolupar-se com a éssers autònoms.
Per altra banda, el sentiment de pertinença era molt important per a ells, perquè mai havien sentit que pertanyien a un lloc i a la colònia sí, per aquesta raó els hi era tant important aquest sentiment, perquè els feia sentir-se estimats.

- Resposta a la Míriam: Nosaltres creiem que no es contradiu. Decideixen entre tots mitjançant les assemblees tot el que estigui relacionat amb la Colònia Gorki, ja sigui quines activitats han de fer per tal de portar-la endavant o quins càstigs s'han d'imposar a aquells que consideren que han de ser castigats. Makárenko només pren decisions sense consultar-les amb el Soviet de Jefes quan aquestes són sobre temes que han de ser tractats de forma especial.

- Resposta a la Cristina: Cristina, a nosaltres també ens va sobtar i impresionar moltíssim aquest càstig. Creiem, com tu, que és un acte massa dur i que podria provocar diferents problemes psicològics i relacionals al nen, com qualsevol actitud de marginació. A més a més, Makárenko defensava que l'infant aprenia amb la motivació i l'interès, no amb la por i inseguretat. És per això que no estem gens d'acord amb la decisió que va prendre l'autor. Creiem que hauria sigut més convenient explicar a Uzhikov, a través de l'assamblea, què opinaven cada un dels seus companys de la seva acció errònea i les millores que podria fer en un futur per a crèixer com a persona.